Com no podia ser d'altra manera, vam jugar sovint. A LLiurona, per conèixer-nos, vam jugar al "pistoler". Al vespre, tampoc no podia faltar el joc de nit: després d'un enfrontament nocturn entre dos equips enfrontats robant-se cues per descobrir un tresor, tots van veure que havien de col·laborar per trobar la campana del pare Falgàs que estava en poder d'un monstre. Pobre "monstre", quan va caure de la soca!

També vam tenir alguna estona per cantar, amb el cançoner que ens havia fet la mestra de música de la ZER. Hi va haver algú que, al Mont, va haver de fer un "solo rockero" que va fer les delícies de la concurrència. Precisament, abans d'arribar al cim del santuari i no ens caigués un ruixat, vam passar una bona estona jugant a la "mòmia": qui hi havia sota les màrfegues, bosses i jerseis? Qui era la mòmia? Finalment, a la sala d'estar de l'hostatgeria, temps hi va haver per a jocs més tranquils de taula.