No
fou fins ben entrat el s. XIX, l'any 1859, quan es van reinstaurar
els Jocs Florals a Barcelona. Començava el període
conegut com la Renaixença. El
lema d'aquests restaurats Jocs Florals fou "Pàtria", "Fe" i "Amor".
D'aquí, doncs, els premis tradicionals:
- la Flor
Natural, a la millor composició poètica de tema
lliure, anomenat tradicionalment «d’honor
i cortesia»
- L’Englantina
d’Or, a la millor composició poètica
de
tema patriòtic, històric o cívic.
- la
Viola d’Or i Argent, a la millor
composició poètica
de tema religiós, espiritual o
moral.
A
més
de premis ordinaris, hom atorga altres
premis, fruit de donacions institucionals
o particulars. Quan un poeta obté tres
vegades un premi ordinari és proclamat mestre
en gai saber. El mestre en gai saber
més
conegut i poeta que ha passat a la posteritat és Jacint
Verdaguer, popularment conegut com
Mn. Cinto, qui amb tan sols 20 anys, el
1865, ja hi va començar
a guanyar premis.
|
 |
Els Jocs Florals es van anar succeïnt
fins que van ser interromputs per la guerra
civil, entre 1936 i 1939. LLavors, en plena dictadura del general
Franco, dins de Catalunya, la celebració ve caracteritzada
per la clandestinitat fins que l'any 1971 l'Ajuntament de Barcelona
en va reprendre la celebració; i a l'exili, amb el nom de
Jocs Florals de la Llengua Catalana, es tornen a celebrar a partir
de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament
a Europa i Amèrica), fins que l'any 1978, desaparegudes les
causes de l'exili, es van unificar a Barcelona. Avui
en dia, els canvis substancials del reglament de 1981 i la nova reforma
de 1992 han convertit el certamen en un simple festival de poesia.
No obstant això, tot i haver perdut bona part de l'antic renom per
als poetes guanyadors, els Jocs Florals s'han popularitzat per anomenar
amb aquest nom, tan conegut i tan nostrat, molts certàmens literaris
del nostre país. Aquest és el cas del de la nostra ZER...
|
